CONCLUSIONS TREBALL DE SÍNTESI

Certament, els coneixements i percepcions inicials personals creiem que anaven encaminades a interrelacionar societat, ciència, tecnologia i educació però evidentment no en el mateix grau de fusió que després hem après ni en l’enfocament i dimensió que s’ha abordat. Així, justament vaig determinar que qui crea coneixements és la ciència, mentre que la tecnologia s’encarrega d’utilitzar els coneixements que la ciència genera. No està clar. Domènech i Tirado ho expliquen molt bé amb l’exemple de Galileu i la creació del telescopi en el que es qüestiona aquesta relació unidireccional. 

Altra relació inicial totalment matisable és la de societat i tecnologia. Novament el meu mapa mental identificava que la tecnologia aportava canvis a la societat (ara entenc que defensava una postura determinista tecnològica) i que la societat únicament tenia el rol de finançar la tecnologia. Quant errada estava!!! Evidentment que no és cert i així la perspectiva interactiva i el “teixit sense costures” fonamenten una visió més fusionada (factual la primera i holística la segona) dels dos estaments.

Quin paper juga l’educació en aquest context? és una dimensió més que suma en interpretació a la tecnologia, ciència i societat, la relació de les quals és constitutiva i definitòria (Domènech i Tirado, 2002). Aquesta evidència m’ha fet reflexionar i confirmar encara més si cap de la importància de l’educació en el progrés de les societats. Quina funció tant i tant important la nostra (professionals de l’educació) que arriba a determinar en un alt grau la prosperitat de tota la societat en general.

El concepte de tecnologia educativa ha sofert realment un canvi conceptual. En efecte, si bé considerava de la importància de les TIC en general i en l’escola en particular no arribava a acabar d’identificar el plantejament de la tecnologia en l’acte formatiu. Entenia que aquesta era un recurs més, molt motivador, en el procés d ‘ensenyament i aprenentatge però la meva reflexió no arribava més enllà. Ara he entès que per mitjà de la tecnologia es fomenta l’aprenentatge significatiu però vista des d’una dimensió més àmplia: disseny, anàlisi, aplicació i avaluació. En efecte, les TIC no són només alguns recursos educatius que trobem a la xarxa. La implicació va molt més enllà. Impregna tot el procés d’ensenyament- aprenentatge. I la figura de la persona psicopedagoga ha de ser conscient d’aquest escenari en el que ens trobem per promoure el seu abordament.

Repassant la puntuació d’algunes de les  realitzades en l’avaluació inicial em dono compte d’alguns errors efectuats en algunes d’elles. Comentaré aquells en els quals no he reflexionat anteriorment: els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement. Des d’una perspectiva constructivista, els docents no han d’assumir el rol de transmissor sinó de guia en l’experiència educativa i de construcció de coneixement de l’alumnat.

Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal. La meva puntuació va ser de 4. La veritat és que aquest debat ha sigut un dels més productius per mi. El mètode utilitzat (Toulum) m’ha servit per donar forma i sentit a l’argument utilitzat i això ha fet que invertís potser més temps que en altres però que alhora hagi sigut més gratificant pel sentit que li estava donant en la composició de l’argumentació.

Una experiència similar viscuda a la que he experiment en el procés d’elaboració d’aquesta activitat 3 ha sigut amb l’aprenentatge dels idiomes. Fa pocs anys vaig aprovar el nivell 5è de l’Escola Oficial d’Idiomes i pensava que tenia les competències necessàries com per poder interactuar en anglès. L’any següent vaig viatjar a Amèrica, en un entorn completament nadiu en anglès i allà em vaig donar compte que sabia ben poc d’aquest idioma. Doncs, aquesta situació crec que és dóna actualment en mi: tinc aparentment els coneixements necessaris per entendre el paper de la tecnologia educativa en l’entorn educatiu però podria passar que alhora de posar en pràctica tots aquests aprenentatges em doni compte de les meves carències. Cal seguir amb la formació per tal d’obtenir els màxims recursos, eines, instruments per poder afrontar situacions diverses i complexes amb les que ens afrontem en el nostre dia a dia.

En definitiva, el nostre objectiu ha estat motivat per especificar i concretar els nostres coneixements de la matèria en un recurs educatiu que genera el desplegament de les nostres capacitats cognitives com és un mapa conceptual i mostrar-ho en dos moments concrets: l’inicial, abans de fer cap activitat educativa (coneixements previs) i després de l’execució d’unes accions educatives (coneixement actual). Les diferències entre uns mapes mentals (inicial) i altres (finals) és evident que mostra un increment de coneixement.  

Pel que a la meva autoavaluació, la considero positiva però també aspectes a millorar: lliurament de l'activitat en la data acordada i major planificació que m'ajudés a pautar aquesta darrera activitat.