dilluns, 20 d’octubre del 2014

SÍNTESI DEL DEBAT

A) IDEA PER REFLEXIONAR
“ En la situació actual observem escoles del segle XIX amb professors del segle XX i alumnes del segle XXI (…). Fins que les escoles no siguin capaces d’adaptar-se a les circumstàncies reals de la societat i del que aquesta li està demanant, la fractura entre societat i escola s’anirà fent més gran, i és el que està succeint dia a dia: necessitem gent que sàpiga pensar, que inventi, que creï, que s’arrisqui, i tot això ens ho pot donar la tecnologia, doncs aquesta no es refereix tant als productes aconseguits, com als processos seguits per a obtenir-los. Volem escoles i professors del s.XXI, els alumnes ja els tenim.”
M’ha impactat les idees que amb aquest paràgraf l’Andrea Pérez ha volgut transmetre, sobretot la concisió del missatge donat en la primera frase en la que amb molt poques paraules ha fet un resum de la situació de l’educació actual, en tots els seus vessants (triangle interactiu de Vigostky): certament tenim unes escoles que moltes d’elles estan pensades i construïdes en base la cultura intel·lectual de la Il·lustració (Ken Robinson); una plantilla de professors que en un alt grau no està familiaritzats amb les TIC i en conseqüència no les integra com un recurs indispensable en les seves programacions; uns alumnes que estan immersos en un món ple d’estímuls  i que no s’adapten al sistema educatiu perquè aquest no treballa amb les mateixes eines que a ell/ella l’estimulen, que el o la motiven.

Com a conseqüència de tot plegat, la distància entre la societat actual i el sistema educatiu és cada vegada més gran. Per això, proclama l’Andrea que es necessiten persones que amb iniciativa i ganes d’investigar i innovar (no tant en el contingut o productes finals sinó com en els processos seguits) puguin fer un gir a la situació actual.

B) AUTOVALORACIÓ
En relació a la meva valoració voldria destacar el següent: he participat en quatre ocasions  més aquesta síntesi, en dues carpetes diferents: la carpeta 2 (la ciència i la tecnologia a l’escola) i la carpeta quatre (la intel·ligència de la nevera i altres fractures).


El meu bàndol era el tecnodeterminsta i crec haver aportat força arguments que responien a aquesta ideologia, almenys aquest ha sigut el meu propòsit. He volgut crear missatges consistents i ric en arguments, seguint el model de Toulmin. Un segon objectiu personal era aportar fonament tècnic a les meves aportacions, per aquest motiu tots els arguments han anat acompanyats d’avalaments tècnics. Un tercer aspecte que he volgut integrar era incloure paral·lelismes de les conclusions a les que arribava en l’educació i en la psicopedagogia tenint en compte que, sobretot la segona carpeta de la intel·ligència de la nevera costava de fer perquè s’allunyava d’aquest propòsit. Ho he fet en tres dels quatre missatges atès que la finalitat de l’últim era contraargumentar a alguns dels meus companys que han nombrat específicament algunes de les meves aportacions del darrer fil.
Com a punts dèbils, esmentar que he errat dos cops en posar el missatge en el color del bàndol que representava (l’he subsanat tornant-los a enviar amb el color corresponent) i en relació a les dates d’enviament dels missatges que els dos darrers no han estat el suficientment espaiats.
Finalment comentar que, sobretot en el debat del la intel·ligència de la nevera m’ha costat molt defensar la postura del bàndol del nord atès que no la comparteixo, tot i que espero haver sortit airejada del repte. També comentar que em sento molt agraïda i satisfeta perquè les meves aportacions hagin despertat debat entre alguns i algunes dels meus companys, atès que s’han fet valer dels meus arguments per després contraargumentar-los.
C) COMPANY A DESTACAR
Per la claredat en les seves aportacions i la bona estructuració dels mateixos destaco les aportacions de l’Andrea Pérez en el fil de canvis.

Per la determinació en les seus arguments; per la qualitat i varietat de les seves aportacions que fugien dels tòpics argumentatius que s’anaven reiterant; per la passió amb que ha defensat el que pensava (es notava que es sentia còmode amb la postura que li ha tocat argumentar) destaco l’Arnau Rius en el fil de la intel·ligència de la nevera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada