Història complerta
|
Entrevistador: Moltes
gràcies per haver acceptat aquesta entrevista. Estem segurs que serà
beneficiosa per aquell alumnat que encara no ha cursat l’assignatura de Noves
Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació.
Pel que veig
aquesta assignatura justament ha tractat sobre les TIC aplicades a Educació i
l’has realitzat en un entorn virtual? T’ha sigut difícil conjugar les dues
coses?
Professora: Doncs
la veritat és que en una part sí. M’explico: en relació a la matèria escrita,
no he tingut problema atès que seguia el mètode fins ara seguit a la UOC:
estudi del material i realització de la PAC. Però en aquesta assignatura hem
hagut de connectar amb altres continguts relacionats amb les TIC per poder
anar avançant i donar resposta al que es demandava; i aquí és on he tingut
més problemes atesa la meva ignorància i desconeixement. Per exemple la creació d’un blog (que
després ha resultat molt fàcil però que
inicialment ha causat un impacte negatiu en mi).
Per altra banda
però, l’entorn virtual ha sigut molt positiu en el procés perquè gràcies als
fòrums hem pogut donar resposta als dubtes que se’ns anaven generant. Així
que ha sigut un aprenentatge molt cooperatiu en el qual uns anaven ajudant
als altres.
Entrevistador: pel que
expliques doncs, aquesta assignatura ha suposat un gran repte per tu!
Professora: Ja ho pots ben dir!. La veritat és que
quan em vaig matricular d’aquesta assignatura de 4,5 crèdits vaig pensar que
seria una de “light”, però ha resultat tot el contrari! És una de les
assignatures que més he treballat, m’he implicat i més pendent he estat en
tota la carrera! Però alhora, també haig de reconèixer, que és una de les que
més he après i sóc més conscient que ha generat en mi molts canvis conceptuals.
Entrevistador: Per què
creus que ha sigut així? Què creus que ha generat que hagis après més en
aquesta assignatura que en altres?
Professora: crec que en general, l’assignatura està
plantejada i dissenyada en atenció als supòsits en que es fonamenta el
constructivisme i l’aprenentatge significatiu. Així, inicialment vàrem
realitzar una activitat que va servir per activar-nos els nostres
coneixements previs i per saber quina era la nostra percepció i visió dels
conceptes relacionats amb l’assignatura. D’aquí i després de llegir el
material assignat vàrem participar en un debat en el qual cada un de
nosaltres teníem assignats un rol (sociodeterministes o tecnodeterministes)
per tant ens sentíem actius en el procés d’ensenyament i les activitats
plantejades estaven molt relacionades amb la nostra realitat professional;
hem utilitzat mapes conceptuals (CmapTools) que definitivament ens han ajudat
a estructurar i relacionar els conceptes; i sobretot, l’accent s’ha posat en
el procés d’avaluació i autoavaluació que hem realitzat. El que gratament he
descobert és quant es pot aprendre avaluant-se a ell mateix/a i/o als altres.
Entrevistador: Veig que,
pel que expliques, potser no eres conscient dels beneficis educatius de
l’avaluació?
Professora: honestament no tant… sí que era
conscient de la importància d’avaluar i avaluar-se a un mateix per despertar
la consciència de quin és el nostre nivell d’aprenentatge; però el que ara he
descobert , a través de la meva pròpia experiència és que l’exercici que un
fa en l’avaluació i l’explicació del que hem après és, en si mateixa, una
activitat molt important que ens ajuda a aprendre, a que hi hagi canvi
conceptual i també aprenentatge significatiu. I quan jo avaluo a un company/a, l’efecte i la
conseqüència és la mateixa.
Entrevistador: entenc…
hi ha quelcom que destacaries de tot el teu procés d’aprenentatge?
Professora: Sí, realment sí. Altra cosa que
m’ha semblat molt interessant és el plantejament dels problemes. En efecte,
la informació necessària per a la seva resolució no se’ns presentava de forma
estructura, explícita, en ordre,… al contrari. Hem hagut de realitzar un
exercici de superació personal i individual per entendre el que es plantejava
perquè aquesta es presentava parcial, en orígens diversos, no concreta,…
Inicialment, aquesta manera de treballar em desesperava perquè no tenia les
variables controlades. Però després vaig descobrir que aquest sistema és una
imitació del que ens trobem en la nostra realitat quotidiana. Certament, cada
dia hem de lidiar amb problemes i prendre decisions sense conèixer tots els
elements que afecten aquestes desicions! En conseqüència, cal tenir aquestes
competències assolides (afrontar-nos a problemes mal estructurats) i les hem
d’ensenyar! Tant és així que jo ja faig plantejaments amb aquesta concepció
als meus alumnes!
Entrevistador: Creus que ara ets més competent en les
TIC?
Professora: síiiiiiiiii!
Definitivament sí!!! Ara sé posar un índex automàtic (no en sabia després
d’utilitzar el Word durant molts anys!), se penjar videos al you tube i
indexar-los al blog, penjar treballs en el slideshare,… i sobretot quelcom
molt i molt útil que utilitzaré també amb els meus alumnes, fer mapes
conceptuals amb el CmapTools!
Entrevistador: quan de temps ha durat l’execució de l’assignatura?
Professora: doncs vàrem començar a l’inici d’octubre
i la finalitzem a finals de gener. No fem examen d’aquesta assignatura però
la veritat és que queda totalment compensat per la quantitat de feina que hem
realitzat. Però reitero que fent sumes i restes, el balanç és totalment
positiu.
Entrevistador: té alguna cosa que vulgui dir als altres? quina lliçó has
après?
Professora: doncs voldria fer una recomanació a
aquells qui han de començar aquesta matèria. Dir-vos que és una assignatura
que és treballa moltíssim (en relació a d’altres) però fent balanç final val
la pena pel grau d’aprenentatge que es té un cop cursa. El seu plantejament
és diferent al que s’està acostumat a la UOC però altament significatiu i
molt ajustat a la nostra realitat actual i al que la societat està demandant
(treball cooperatiu, plantejament de preguntes no estructurades, coneixements
d’instruments TIC entesos com un mitjà per assolir una meta i no un fi en si
mateix, avaluació entesa com un recurs més d’aprenentatge, activitats que
cerquen desequilibri cognitiu, contextualització de l’aprenentatge,…).
Certament, seria altament recomanable que el plantejament d’altres
assignatures que fomenten en els seus continguts els supòsits i models per
assolir un aprenentatge significatiu, apliquessin aquests mateixos models en
els processos de desenvolupament de l’assignatura.
Entrevistador: esperem que sigueu escoltada i moltes gràcies.
|
Aquesta és la primera vegada que creo un blog i que treballo sobre ell... espero que aquesta nova relació que estic iniciant sigui l'inici de quelcom que promet (l'impuls que em calia) en el desenvolupament de la meva carrera professional.
dimecres, 14 de gener del 2015
Cas 2. Síntesi destacant l'aprenentatge que es pretén
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada