Història complerta
|
Entrevistador: Primer de
tot agrair que hagis acceptat realitzar aquesta entrevista. Per nosaltres és
molt interessant conèixer el teu cas com a docent essent aquest el teu primer
any com a tutora. Crec que la teva experiència pot ser beneficiosa per altres
mestres que es troben en la mateixa
situació.
Així que, aquest
és el teu primer any de mestra tutora, veritat?
Professora: Efectivament,
fa cinc anys que vaig acabar els estudis de magisteri amb l’especialitat de
llengua estrangera. Just l’any següent d’acabar em vaig presentar a una
convocatòria per treballar als EEUU i em van seleccionar. Vaig estar un any
en una escola de primària a Cincinnati però no era tutora. Després d’aquesta
experiència he estat treballant en l’escola pública com a mestra especialista
d’anglès i tampoc n’he exercit. I aquest curs escolar, que estic per segon
any en una escola concertada és la primera vegada que sóc tutora de 4rt.
Entrevistador: Quina
gran experiència l’americana, oi? Quina diferència veus entre el sistema
americà i el que et trobes aquí?
Professora: principalment, en com s’enfoca
l’ensenyament, en concret en com s’ensenya. Allà el plantejament del procés d’E-A és per projectes i
es fomenta el pensament compartit, l’ensenyament col·laboratiu i sobretot el
pensament divergent, és a dir, la capacitat de pensar de manera diferent a la
resta com a valor per aconseguir noves metés.
En canvi, per
contra, aquí encara estem ensenyant d’una manera molt tradicional: amb
llibres, on el que prima és el resultat i no el procés, on no es concep
“l’error” com a quelcom positiu, on els continguts es presenten totalment
descontextualitzats i per tant no hi ha un lligam emocional amb el que haig
d’aprendre,…
Entrevistador: Molt
interessant el que expliques. Has pogut posar en pràctica aquesta manera
d’entendre l’educació amb el teu curs de 4rt?
Professora: Doncs
sí. Justament hem desenvolupat un projecte a la classe que incorpora totes
aquestes variables.
Entrevistador: Ens
podies concretar una mica més en què ha consistit?
Professora: I tant! Per tradició i des de fa
anys el pati és un lloc de conflictes. És un espai reduït, de formigó i conté
com a únic mobiliari quatre canastes i dues porteries de futbol. Aquest fet
té vàries conseqüències: la primera és que qui no vulgui jugar a aquests
esports únicament és pot ubicar en els entorns de la pista (majoritàriament
nenes) i en segon lloc, hi ha moltes lesions com a conseqüència dels
pilotasos que es donen.
A partir
d’aquí va sorgir la idea de crear un projecte que donés resposta a aquest
problema que es donava en la vida diària dels nens i nenes.
Entrevistador: entenc…
vas cercar quelcom proper perquè trobessin sentit a la tasca que els
proposaves, oi?
Professora: En efecte! Quan important és donar
sentit a les activitats que els hi proposes perquè hi hagi un veritable
aprenentatge!. Els pedagogs en diem que així aprenen significativament!
Cercar problemes de la vida real ajuda a donar significativitat i sentit al
que estan aprenent.
Així que, per
presentar el projecte, el primer que vaig fer va ser projectar un vídeo on
apareixia una gravació de dos minuts de la vida del pati. Ja teníem emmarcat
el problema a resoldre!. El següent pas va ser analitzar, per grups i de
manera cooperativa, què passava en el pati en relació a la ocupació de
l’espai i també als comportaments.
Un cop feta la
fotografia del que succeïa en el pati, varen determinar quines eren les
debilitats i les fortaleses en el pati.
Entrevistador: Què volies aconseguir plantejant aquesta
darrera activitat?
Professora: que
valoressin la situació des d’una dimensió àmplia i totalment oberta. Aquest
alumnat està acostumat a analitzar poc i a acceptar el que apareixen als
llibres i el que diu el/la mestra com a cert (pensament convergent). I no ha
de ser així! Amb la cerca de debilitats i fortaleses volia fomentar el
pensament divergent, és a dir, l’aparició d’idees, reflexions,
argumentacions,… que s’escapessin de una visió lineal de la realitat. Volia
que fossin creatius, imaginatius i que fessin deduccions a partir de la seva
intuïció, experiència, … i sempre en interrelació amb el seu grup; no de
manera individual.
Entrevistador: interessant idea! I quines activitats més
vareu realitzar?
Professora: un cop definides les debilitats i les
fortaleses calia ja començar a pensar en noves idees pel pati. I per això
varen cercar informació buscant què feien altres escoles; a què jugaven; com
organitzaven les zones de joc, …
Un cop
rescabalades algunes idees va arribar el torn de pensar les seves propostes.
Novament intentàvem fomentar el pensament divergent.
Entrevistador: què et va sorprendre més de la proposta que
els alumnes varen dissenyar?
Professora: Moltes coses certament! La primera, la
quantitat d’activitats que varen pensar per jugar en el pati! Algunes ni jo
mateixa les coneixia!! Diferents jocs tradicionals, jocs de taula, fer obres
de teatre, diferents tipus de ball,… són algunes de les propostes que varen
recollir.
I el més
impactant va ser la idea que alguns grups varen tenir d’ampliar la zona del
pati. M’explico: l’escola també compta amb una biblioteca, amb un pavelló,
amb un menjador, amb una zona coberta que no s’utilitza en temps d’esbarjo.
Doncs els i les alumnes varen obrir els espais de joc també a aquestes zones!
I per controlar aquests espais varen organitzar un sistema de vigilància feta
per tot l’alumnat de l’escola a partir, això sí, de cicle mitjà! No et sembla
fantàstica la idea? A mi sí! I molt!
Entrevistador: I tant que sí! Crec que han cercat solucions al seu problema del pati d’una
manera molt creativa! I l’escola, aplicarà aquestes iniciatives?
Professora: la darrera part del projecte justament
tractava de fer una presentació de les propostes de cada grup a l’Equip
Directiu. Fent ús del Power-point, els i les alumnes varen confeccionar una
presentació de les seves aportacions acompanyades d’imatges i sons. Aquell va
ser un gran, gran dia!
Sembla ser,
segons els va comunicar Direcció que moltes de les activitats i zones de joc
que es varen proposar es portaran a terme! La classe de 4rt va cridar
d’alegria!
Entrevistador: què bé que va acabar el projecte, veritat?
Ells i elles han trobat solució a un problema que des de fa temps es donava a
l’escola.
Professora: Sí, així és!
Entrevistador: va tenir dificultats en el procés de
desenvolupament del projecte?
Professora: Sí algunes. Primer de tot, en relació als ordinadors. L’escola només disposa
d’una aula amb insuficients ordinadors per tots i totes. Això ha generat en
que no tothom es sentís actiu en el procés de cerca d’informació, en la
creació del Power- point, … Per altra banda, no hi teníem disposició total a
l’aula perquè és compartida per tota l’escola. Aquest fet ha condicionat una
mica l’explotació que en volíem fer de les TIC.
Entrevistador: pel que expliques, has donat molt
importància a les TIC en el projecte, oi? Tant que potser haguessis
incorporat aquest recurs en més activitats?
Professora: efectivament.
Avui en dia no es pot entendre el món sense les TIC. Aquestes formen part de
la nostra vida quotidiana, de la vida professional i fins i tot de les nostres
relacions amb els altres. No podem concebre la nostra existència sense elles.
I en el terreny educatiu tampoc. Malgrat que no hem explotat com haguéssim
volgut totes les avantatges que ens aporten les TIC, aquestes ens han servit
com a guia i com a ajuda per construir coneixement de manera significativa.
Entrevistador: quant a
durat el projecte?
Professora: Un
total de 9 sessions d’una hora.
Entrevistador: com
s’avalua un projecte d’aquestes característiques?
Professora: L’avaluació
és un aspecte molt important en qualsevol actuació educativa. En el meu cas
he avaluat el procés i el producte final. Per fer-ho m’he fet valer de
l’observació a traves de rúbriques i la valoració de la presentació final
(exposició, power-point, propostes). Per altra banda, és molt important que
l’alumnat sigui conscient del seu propi procés d’aprenentatge i per això vaig
crear una enquesta on-line que ells i elles l’havien de completar.
Entrevistador: té alguna
cosa que vulgui dir als professors novells com vostè? Quina lliçó va
aprendre?
Professora: jo els
aconsellaria que fossin
innovadors, creatius,… que no es conformessin amb el que és més fàcil com és
utilitzar i seguir el llibre sinó que cerquessin altres maneres més
pedagògiques, productives, significatives en termes de qualitat de
l’aprenentatge. Que creïn problemes, projectes que motivin a l’alumnat i que
els motivi. D’aquesta manera trobaran sentit al que fan i aprendran d’una
manera que estic segura, no oblidaran mai. I sinó pensi en el millor mestre/a
que ha tingut mai… pensi per uns instants? Que reunia aquest mestre/a que fa
que encara s’en recordi? Coincideix amb algun aspecte del que acabem
d’explicar?
Entrevistador:
doncs sí! Es veritat… Molt interessant i educativa aquesta entrevista. Estic
segur que haurà encoratjat a altres mestres, no només novells sinó també
veterants. I sinó des d’aquí l’encoratgem a fer el salt!, oi?
Professora:I tant!
Moltes gràcies
per tot.
|
Aquesta és la primera vegada que creo un blog i que treballo sobre ell... espero que aquesta nova relació que estic iniciant sigui l'inici de quelcom que promet (l'impuls que em calia) en el desenvolupament de la meva carrera professional.
dimecres, 14 de gener del 2015
Cas 1. Síntesi del projecte: a què juguem al pati?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada