INTRODUCCIÓ

Certament, el meu model mental sobre la tecnologia en relació a la societat i a la ciència ha experimentat un canvi i una evolució important a partir del treball realitzat en l’activitat 1 i l’activitat 2 de la present assignatura. Si bé és cert que entenia que hi havia una relació entre els tres conceptes, el grau i el tipus de connexió entre un i altre presenta matisos. L’estudi del mòdul Educació i tecnologia: fonaments teòrics de Julio Cabero i l'article de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia ha provocat un canvi conceptual en mi sobre la configuració i les dinàmiques en el progrés de les societats, les influències que determinen els seus progressos i quin és el paper actual de les TiC en la societat en general i de la tecnologia educativa en particular en el microsistema d’un entorn educatiu.

CONCLUSIONS TREBALL DE SÍNTESI

Certament, els coneixements i percepcions inicials personals creiem que anaven encaminades a interrelacionar societat, ciència, tecnologia i educació però evidentment no en el mateix grau de fusió que després hem après ni en l’enfocament i dimensió que s’ha abordat. Així, justament vaig determinar que qui crea coneixements és la ciència, mentre que la tecnologia s’encarrega d’utilitzar els coneixements que la ciència genera. No està clar. Domènech i Tirado ho expliquen molt bé amb l’exemple de Galileu i la creació del telescopi en el que es qüestiona aquesta relació unidireccional. 

Altra relació inicial totalment matisable és la de societat i tecnologia. Novament el meu mapa mental identificava que la tecnologia aportava canvis a la societat (ara entenc que defensava una postura determinista tecnològica) i que la societat únicament tenia el rol de finançar la tecnologia. Quant errada estava!!! Evidentment que no és cert i així la perspectiva interactiva i el “teixit sense costures” fonamenten una visió més fusionada (factual la primera i holística la segona) dels dos estaments.

Quin paper juga l’educació en aquest context? és una dimensió més que suma en interpretació a la tecnologia, ciència i societat, la relació de les quals és constitutiva i definitòria (Domènech i Tirado, 2002). Aquesta evidència m’ha fet reflexionar i confirmar encara més si cap de la importància de l’educació en el progrés de les societats. Quina funció tant i tant important la nostra (professionals de l’educació) que arriba a determinar en un alt grau la prosperitat de tota la societat en general.