CONCLUSIONS TREBALL DE SÍNTESI

Certament, els coneixements i percepcions inicials personals creiem que anaven encaminades a interrelacionar societat, ciència, tecnologia i educació però evidentment no en el mateix grau de fusió que després hem après ni en l’enfocament i dimensió que s’ha abordat. Així, justament vaig determinar que qui crea coneixements és la ciència, mentre que la tecnologia s’encarrega d’utilitzar els coneixements que la ciència genera. No està clar. Domènech i Tirado ho expliquen molt bé amb l’exemple de Galileu i la creació del telescopi en el que es qüestiona aquesta relació unidireccional. 

Altra relació inicial totalment matisable és la de societat i tecnologia. Novament el meu mapa mental identificava que la tecnologia aportava canvis a la societat (ara entenc que defensava una postura determinista tecnològica) i que la societat únicament tenia el rol de finançar la tecnologia. Quant errada estava!!! Evidentment que no és cert i així la perspectiva interactiva i el “teixit sense costures” fonamenten una visió més fusionada (factual la primera i holística la segona) dels dos estaments.

Quin paper juga l’educació en aquest context? és una dimensió més que suma en interpretació a la tecnologia, ciència i societat, la relació de les quals és constitutiva i definitòria (Domènech i Tirado, 2002). Aquesta evidència m’ha fet reflexionar i confirmar encara més si cap de la importància de l’educació en el progrés de les societats. Quina funció tant i tant important la nostra (professionals de l’educació) que arriba a determinar en un alt grau la prosperitat de tota la societat en general.

SÍNTESI DEL DEBAT

A) IDEA PER REFLEXIONAR

“ En la situació actual observem escoles del segle XIX amb professors del segle XX i alumnes del segle XXI (…). Fins que les escoles no siguin capaces d’adaptar-se a les circumstàncies reals de la societat i del que aquesta li està demanant, la fractura entre societat i escola s’anirà fent més gran, i és el que està succeint dia a dia: necessitem gent que sàpiga pensar, que inventi, que creï, que s’arrisqui, i tot això ens ho pot donar la tecnologia, doncs aquesta no es refereix tant als productes aconseguits, com als processos seguits per a obtenir-los. Volem escoles i professors del s.XXI, els alumnes ja els tenim.”

M’ha impactat les idees que amb aquest paràgraf l’Andrea Pérez ha volgut transmetre, sobretot la concisió del missatge donat en la primera frase en la que amb molt poques paraules ha fet un resum de la situació de l’educació actual, en tots els seus vessants (triangle interactiu de Vigostky): certament tenim unes escoles que moltes d’elles estan pensades i construïdes en base la cultura intel·lectual de la Il·lustració (Ken Robinson); una plantilla de professors que en un alt grau no està familiaritzats amb les TIC i en conseqüència no les integra com un recurs indispensable en les seves programacions; uns alumnes que estan immersos en un món ple d’estímuls  i que no s’adapten al sistema educatiu perquè aquest no treballa amb les mateixes eines que a ell/ella l’estimulen, que el o la motiven.

Com a conseqüència de tot plegat, la distància entre la societat actual i el sistema educatiu és cada vegada més gran. Per això, proclama l’Andrea que es necessiten persones que amb iniciativa i ganes d’investigar i innovar (no tant en el contingut o productes finals sinó com en els processos seguits) puguin fer un gir a la situació actual.

B) AUTOVALORACIÓ

En relació a la meva valoració voldria destacar el següent: he participat en quatre ocasions  més aquesta síntesi, en dues carpetes diferents: la carpeta 2 (la ciència i la tecnologia a l’escola) i la carpeta quatre (la intel·ligència de la nevera i altres fractures).

Activitat prèvia

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Efectivament, crec que el coneixement tecnològic i científic sí que determina i garanteix el progrés econòmic. Vivim en un món globalitzat que està estructurat econòmica i socialment entorn a la tecnologies i els avenços científics. Les societats i les formes de  comunicació entre els seus membres han donat un gir de 360 graus en relació a dècades anteriors. Actualment, el grau de desenvolupament dels països i de les  societats estan íntimament lligats al grau de desenvolupament tecnològic i científic. Quant més avencos en aquest sentit més riquesa econòmica i social generaran per la ciutadania. Aquells països que restin al marge d’aquests avenços seran menys competitives alhora que menys prosperes.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

Exacte, quan més fonament científic, és a dir, aquell basat en criteris essencialment tècnics més garantia tindrà que les tecnologies siguin neutres i no subjectes a interessos partidistes, econòmics (lobbies) o d’altre índole.